El 25 de juliol va tenir lloc un episodi de focs de llamp que es va convertir en un dels més destacats que es recorda. Durant el primer dia, només en 12 hores, de les 07.00 a les 19.00, es van registrar 71 avisos de columnes de fum en zones de vegetació, relacionades amb la caiguda de llamps, la majoria concentrades a les comarques de la demarcació de Tarragona, l’Alt i el Baix Camp.
La previsió meteorològica per aquell dia apuntava ja diferents avisos per tempestes, però és va superar la intenstitat de l’esperat a priori . Un dels aspectes més destacats d’aquest episodi de llamps, va ser la gran quantitat de llamps que van arribar a terra, i la poca quantitat d’aigua caiguda en determinades zones.
Es pot observar com en la majoria del territori les precipitacions no van superar els 5 mm (blau fosc) i difícilment superaven els 10 mm en algunes zones concretes (verds). Molts dels llamps que van caure, ho van fer en aquestes zones amb una precipitació no significativa.
Aquests factors, entre d’altres típics de l’època, van fer que es desencadenessin un conjunt de focs produïts per llamp, molts dels quals es van mantenir “adormits”, i es van anar “despertant” a mesura que el dia avançava i les condicions es feien més propícies per al seu desenvolupament.
Molts d’aquests incendis es van quedar en simples conats, de superfície menors a 100 m2. El més destacat del dia va ser el d’Alforja, amb una superfície aproximada de 5000 m2.
Cal destacar que aquest episodi no és un fet aïllat, és habitual que s’origin focs de llamp, i guarda certes similituds amb episodis d’altres territoris, com per exemple el del 14 al 20 de Juliol, a Yosemite, amb més de 3000 llamps caiguts, i 19 incendis associats.
La forma de gestionar les actuacions en focs de llamp ha estat debatuda en diferents territoris, prenent major rellevància a la zona de Nord-Amèrica. L’actuació genèrica a Catalunya és donar una resposta en forma de supressió total, és a dir, apagar tots aquests petits focs de llamp amb la màxima celeritat, donant una resposta contundent des del primer moment per garantir la mínima superfície cremada possible. Tot i que s’avaluen i es tenen en compte paràmetres com els models de combustible, règim d’incendis o d’altres d’associats, a l’hora d’apagar un foc no es discrimina entre aquests paràmetres.
S’interpreta aquesta supressió total del foc, com una protecció dels béns públics o privats. Poden ser edificacions, estructures vegetals rellevants, espècies sensibles i aspectes de seguretat pública, entre d’altres.
Malgrat això, la supressió dels focs de llamp elimina un dels processos naturals més importants dels ecosistemes dependents del foc. Alhora, els efectes negatius de l’exclusió del foc, a llarg termini, comporten un increment de la càrrega de combustible de forma no natural, que pot portar a un comportament extrem del foc.
S’ha demostrat que no extingir els focs naturals produïts per llamps redueix la càrrega de combustible i crea barreres per a futurs Grans Incendis Forestals en forma de discontinuïtats de combustible (Davis & Miller, 2009). Una menor càrrega de combustible pot desembocar en una disminució del comportament extrem dels GIF’s. Les discontinuïtats produïdes per focs de llamp, propicien un ventall més ampli en les oportunitats tàctiques a l’hora de combatre incendis no desitjats.
La gestió dels incendis és un tema complex que cal avaluar en el temps i l’espai, i el gran nombre de variables que intervenen en la presa de decisions ens evoquen a una reflexió minuciosa abans que aquests tinguin lloc, per donar una resposta adequada a cada incident. Ser proactius, abans que reactius.
Per a saber-ne més, podeu consultar
El modelo de extinción de incendios forestales catalán
Decálogo: convivir con los incendios forestales en la región mediterránea
Origin and history of wildland fire use
History and evolution of wildland fire use
The use of geographic information for fire management planning