Breu història dels GRAE

grae1

El Grup d’Actuacions Especials (GRAE) és una unitat del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya especialitzada en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés.

A principis de la dècada dels seixanta, quan es comencen a popularitzar les activitats de muntanya a Catalunya, un grup d’experts escaladors, esquiadors i muntanyencs van crear el Grup de Socors de Muntanya, amb qui es contactava en cas d’una emergència per treballar-hi de forma voluntària. Cal dir, però, que anteriorment havia existit un grup amb una iniciativa semblant: el Grup Sant Bernat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Alguns dels seus membres es van integrar posteriorment al cos especial de salvaments dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 1981, mitjançant un Decret de la Generalitat, es va crear la Comissió Tècnica de Coordinació de Salvaments Especials, presidida per la nova Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) i integrada per la Creu Roja de Muntanya, la Guàrdia Civil, els Bombers de l’Ajuntament de Barcelona i les federacions catalanes d’Entitats Excursionistes, d’Espeleologia i d’Esports d’Hivern.

Va ser a partir del 1984 que el cos de Bombers de la Generalitat començà a incorporar progressivament experts en rescats d’escalada i d’espeleologia, i que s’inicià el camí de la professionalització. A la Brigada de Barcelona es va crear el Grup de Rescat de Muntanya (GRM), amb base a Cerdanyola del Vallès i per actuar en qualsevol punt del país (la fotografia superior és del primer rescat com a GRM al Pedraforca). També, però, es van crear altres grups de rescat a la Brigada de Girona (a Camprodon i Ripoll, formats per bombers voluntaris, i a Olot, per bombers professionals) i a la Brigada de Lleida (a Vielha i la Pobla de Segur, formats per bombers voluntaris, i a la Seu d’Urgell, per bombers professionals).

Paral·lelament, es va crear el Grup de Rescat i Salvaments Subaquàtics (GRS), del qual es van constituir nuclis als parcs professionals de Lleida, Santa Coloma de Farners, Cerdanyola del Vallès i Mollerussa. També hi havia experts disponibles als parcs de bombers de Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró i al de bombers voluntaris de Terrassa.

El 1997, la DGPEIS fusionà el GRM i el GRS i creà el Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Això va comportar instal·lar a Cerdanyola del Vallès la base dels grups de submarinistes, encara que a la Brigada de Girona n’hi havia a diversos parcs. Els experts en rescats de muntanya (els antics GRM) es van mantenir a Cerdanyola i als tres parcs del Pirineu occidental on havien actuat fins al moment. A Girona, la seu de Ripoll es va integrar a la de Camprodon i la d’Olot es va mantenir.

Actualment, les unitats de muntanya i les de rescat aquàtic estan diferenciades, però ambdues tenen la denominació comuna de GRAE. Els experts submarinistes es concentren en una base  a Cerdanyola. Les unitats especialitzades en rescat de muntanya i llocs de difícil accés tenen la base als parcs professionals de Cerdanyola, la Seu d’Urgell i Olot, i als parcs de voluntaris de la Pobla de Segur, Camprodon i Vielha.

Barca de rescat subaquàtic

 

_____

Esta entrada en español

Recorregut històric del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM)

EL PRIMER ANY 89

L’actual Grup d’Emergències Mèdiques (GEM) dels Bombers de la Generalitat data del 1985, quan alguns hospitals, com el de Puigcerdà i el de Vielha e Mijaran, van veure la necessitat de millorar la xarxa de trasllats secundaris de pacients greus i nounats.

Gràcies a un conveni amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social i l’Hospital Clínic de Barcelona, durant la Setmana Santa d’aquell any s’establí una guàrdia mèdica que disposà d’un helicòpter medicalitzat, dues ambulàncies medicalitzades i dos metges, un del Departament de Sanitat i Seguretat Social i l’altre de Bombers, a més d’anestesistes, un metge del servei d’urgències, infermers i material mèdic de l’Hospital Clínic. En aquesta fase inicial no hi havia intenció de fer trasllats primaris, només de secundaris (interhospitalaris). Va ser després, amb la dinàmica de treball, que comportava certa improvisació a l’hora d’assumir tasques no previstes inicialment, quan es va començar a prestar atenció in situ si el personal de guàrdia no estava fent cap trasllat secundari.

L’experiència es prorrogà automàticament un cop acabada la Pasqua, tot i que la col·laboració va cessar el desembre del 1987 perquè el Departament de Sanitat i Seguretat Social va optar per establir un servei propi, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Malgrat això, mentre no es va implantar el SEM, la DGPEIS va continuar prestant aquell servei i contractà part dels metges voluntaris que l’havien estat atenent fins aleshores des de la base de Cerdanyola del Vallès, als quals ja havia nomenat bombers voluntaris de l’escala especial.

Quan es va crear oficialment el SEM, la DGPEIS deixà de prestar el servei de trasllats secundaris i es dedicà exclusivament a donar atenció mèdica als bombers durant els serveis i a les víctimes presents en aquests serveis, com per exemple en els rescats de muntanya, i a atendre les víctimes de grans sinistres i a evacuar-les a centres sanitaris. Fins fa aproximadament cinc anys, més del 50% dels serveis del GEM eren d’atenció a víctimes d’accidents de trànsit. A partir del 1990 es van contractar metges i infermers per mantenir els recursos de personal propis. També durant molts anys, una sèrie de bombers voluntaris van fer guàrdies en el GEM fent tasques de conductors, tècnics sanitaris, infermers i metges.

Actualment, el GEM disposa de dues ambulàncies de suport vital avançat (SVA) i un vehicle tot terreny equipat amb el mateix tipus de material sanitari que una ambulància d’SVA. També disposa d’una tenda medicalitzada per a incidents de múltiples víctimes.

Pel que fa als recursos de personal, al GEM hi ha set places de metge, set d’infermer i un cap d’unitat, que també és metge. Però a causa de les restriccions pressupostàries derivades de la crisi econòmica, en aquest moment el nombre de personal contractat és molt inferior, la qual cosa provoca que no tots els dies la guàrdia quedi coberta i que, quan ho està, es prioritzin els rescats de muntanya i que el personal estigui ubicat a l’aeroport, junt amb el GRAE, fins al capvespre, preparat per sortir amb helicòpter per atendre aquesta tipologia d’actuacions.

GEM 1990

_____

Esta entrada en español