Amb la serra de Gredos de fons es va celebrar el diumenge 16 de juliol passat, a Casavieja (Àvila), un bonic, senzill i emotiu homenatge sorgit de la base dels bombers forestals (BRIF) en memòria dels bombers morts en incendi forestal i amb la intenció de ser un monument de record i reconeixement a la professió en tots els seus àmbits.
Junt amb la mirada de l’estàtua cap a la zona de l’incendi de Casavieja (Àvila, 2005), on va morir un bomber de la BRIF per impacte d’una pedra mentre realitzava tasques de remat, l’acompanyen onze roses negres en record dels companys de Rivas Saelices (Guadalajara, 2005) i un 5 a la torxa en record dels companys d’Horta de Sant Joan (Tarragona, 2009). Cites aquestes concretes però que s’obren en el record i estima a totes les persones que han mort en servei i als seus éssers propers.
Acompanyats per gent de tot Espanya, alguns dels familiars –entre els quals hi havia en Jaume Costa– van descobrir l’escultura, i també es va fer un reconeixement, entre altres, al treball en ús del foc per part dels Bombers de la Generalitat i una placa en agraïment al suport i tasca de la Fundació Pau Costa.
Des d’aquestes línies volem reconèixer i agrair als bombers de la BRIF la seva voluntat i perseverança en la realització d’aquest necessari acte, i també la seva constant dedicació en la seva professió.
El congrés durarà tres dies. Els dos primers, hi haurà presentacions orals breus d’experiències operatives, tant d’execució com de planificació, de recerca en efectes i de noves tecnologies i eines de suport. El tercer dia, es farà un crema demostrativa al massís de Collserola, amb explicacions durant la crema sobre la metodologia que utilitza Bombers de la Generalitat.
Aviat a la pàgina web del congrés es donaran a conèixer els continguts de les ponències seleccionades i dels pòsters acceptats. A la mateixa pàgina hi ha l’accés a les inscripcions i a les guies i explicacions del congrés.
Cal destacar que, el dia abans, 31 de gener, es celebrarà la 14a Reunió Internacional sobre Seguretat en Incendis Forestals, també a Barcelona. Aquesta trobada anual tractarà enguany sobre la presa de decisions en escenaris complexos i d’alt risc. Aquesta reunió, que, per primera vegada, es celebra a Europa, és un dels referents internacionals que marca el rumb i la pauta en molts dels aspectes normatius i de millora operativa en incendis forestals arreu del món.
Trobareu informació d’aquest acte a la pàgina web de la reunió internacional, en l’organització de la qual la Fundació Pau Costa i Bombers de la Generalitat col·laboren amb la International Association of Wildland Fire.
La maquinària pesant és una de les últimes eines que s’han recuperat i integrat en el conjunt de l’operatiu de Bombers per a l’extinció d’incendis forestals, bàsicament per donar suport a diverses maniobres, tant d’atac com de rematada. L’ús que se’n fa a Bombers s’explica a la Guia operativa GO 02.04 de maquinària pesant.
Actualment, la maquinària pesant s’integra a l’operatiu d’extinció a través dels equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF), els quals són els responsables de l’acompanyament, el guiatge i la coordinació dins el sector de treball a què se’ls assigni.
La darrera experiència de treball amb maquinària pesant en extinció va ser a l’incendi forestal de la Pobla de Montornès, el 5 d’agost del 2016. La màquina que es va utilitzar aquell dia era una Caterpillar D9, amb una amplada de pala de 5 metres i amb moviment buldòzer.
Llegeix l’informe complet sobre l’ús de maquinària pesant a l’incendi de la Pobla de Montornès del 5 d’agost de 2016.
El Grup d’Actuacions Especials (GRAE) és una unitat del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya especialitzada en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés.
A principis de la dècada dels seixanta, quan es comencen a popularitzar les activitats de muntanya a Catalunya, un grup d’experts escaladors, esquiadors i muntanyencs van crear el Grup de Socors de Muntanya, amb qui es contactava en cas d’una emergència per treballar-hi de forma voluntària. Cal dir, però, que anteriorment havia existit un grup amb una iniciativa semblant: el Grup Sant Bernat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Alguns dels seus membres es van integrar posteriorment al cos especial de salvaments dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona.
Va ser a partir del 1984 que el cos de Bombers de la Generalitat començà a incorporar progressivament experts en rescats d’escalada i d’espeleologia, i que s’inicià el camí de la professionalització. A la Brigada de Barcelona es va crear el Grup de Rescat de Muntanya (GRM), amb base a Cerdanyola del Vallès i per actuar en qualsevol punt del país (la fotografia superior és del primer rescat com a GRM al Pedraforca). També, però, es van crear altres grups de rescat a la Brigada de Girona (a Camprodon i Ripoll, formats per bombers voluntaris, i a Olot, per bombers professionals) i a la Brigada de Lleida (a Vielha i la Pobla de Segur, formats per bombers voluntaris, i a la Seu d’Urgell, per bombers professionals).
Paral·lelament, es va crear el Grup de Rescat i Salvaments Subaquàtics (GRS), del qual es van constituir nuclis als parcs professionals de Lleida, Santa Coloma de Farners, Cerdanyola del Vallès i Mollerussa. També hi havia experts disponibles als parcs de bombers de Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró i al de bombers voluntaris de Terrassa.
El 1997, la DGPEIS fusionà el GRM i el GRS i creà el Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Això va comportar instal·lar a Cerdanyola del Vallès la base dels grups de submarinistes, encara que a la Brigada de Girona n’hi havia a diversos parcs. Els experts en rescats de muntanya (els antics GRM) es van mantenir a Cerdanyola i als tres parcs del Pirineu occidental on havien actuat fins al moment. A Girona, la seu de Ripoll es va integrar a la de Camprodon i la d’Olot es va mantenir.
Actualment, les unitats de muntanya i les de rescat aquàtic estan diferenciades, però ambdues tenen la denominació comuna de GRAE. Els experts submarinistes es concentren en una base a Cerdanyola. Les unitats especialitzades en rescat de muntanya i llocs de difícil accés tenen la base als parcs professionals de Cerdanyola, la Seu d’Urgell i Olot, i als parcs de voluntaris de la Pobla de Segur, Camprodon i Vielha.
Catalunya: gairebé 32.000 km 2 de territori. Potser no és un territori vast, però en aquesta extensió hi ha un gran banc de proves en molts aspectes. Hi ha una gran diversitat geogràfica, un 65% del territori és d’entorn forestal i les situacions meteorològiques són, tot sovint, complexes. Si s’hi afegeix el context d’escalfament global i canvi climàtic, Catalunya esdevé una coctelera que possibilita una àmplia diversitat de tipus d’incendis forestals. En aquest marc tan ric i complex, Bombers de la Generalitat, a partir de la investigació i el coneixement aplicat, elabora i proposa noves metodologies d’extinció, com l’esglaonament actiu de motobombes d’impulsió (EAMI), amb l’objectiu d’aprendre constantment, construir resiliència i millorar la resposta a les crisis de la nostra societat.
L’obertura del nou Parc de Bombers, al qual es traslladarà la dotació del Parc de Bombers Voluntaris de Santa Coloma de Cervelló, és fruit del conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament d’aquest municipi, pel qual l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts cedeix gratuïtament l’ús d’una nau de nova construcció per destinar-la a parc de bombers. Així mateix, l’Ajuntament ha finançat la construcció de l’edifici.
El trasllat de la dotació del Parc de Santa Coloma de Cervelló a les noves instal·lacions del municipi de Sant Vicenç dels Horts millorarà l’equidistància entre els actuals parcs de bombers d’aquest entorn. D’aquesta manera, s’afavoreix l’operativitat i la cobertura dins l’àmbit d’actuació del mateix parc i d’influència, atès que queda situat en un punt molt més estratègic que l’emplaçament anterior.
L’edifici, de nova construcció, té una superfície de 586,08 metres quadrats, i disposa de planta baixa, destinada a zona de vehicles, despatxos i zona d’equipaments (magatzem, neteja, arxiu, sala d’equips de protecció individual i gimnàs) i planta primera, destinada a cuina-menjador, sala d’estar, zona de descans, zona de vestidors i serveis.
El nou parc de bombers està ubicat en una parcel·la propietat de l’Ajuntament, entre el carrer Masia de Can Coll i el carrer Sant Joan, a poca distància del nus viari que enllaça els municipis de Torrelles de Llobregat (BV-2005), Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts (BV-2002), i de l’enllaç amb l’autovia i autopista A-2 i AP-7, a l’altre costat del riu a Sant Feliu de Llobregat.
Actualment, el Parc de Santa Coloma de Cervelló compta amb una dotació de 33 bombers voluntaris. La flota de vehicles està formada per una BUP (autobomba urbana pesant), una BRP (autobomba rural pesant) i la unitat de personal i càrrega. El parc donarà servei a Sant Vicenç dels Horts i a Santa Coloma de Cervelló, així com a municipis pròxims com Vallirana, Torrelles, la Palma i Pallejà, entre d’altres.
Ha començat un nou curs escolar i amb l’objectiu d’apropar a la canalla la tasca que fan els bombers i, especialment, la cultura de la prevenció d’accidents a la llar, la Regió d’Emergències Metropolitana Sud, en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, torna ha posar en marxa el Rodafoc, un antic camió de bombers que va ser presentat oficialment al Parc de Bombers de Gavà, aprofitant una visita escolar, la primavera passada.
Es tracta d’un antic Mercedes 1222AF, ja donat de baixa del servei operatiu però que continuarà actiu, en aquest cas, per divulgar la importància de les conductes preventives entre els més petits.
El camió s’ha decorat amb dibuixos que representen els diferents tipus de feines dels bombers. Els dibuixos els ha fet l’Eduard Agustí, bomber del Parc de Gavà, que ja havia col·laborat amb la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) amb la creació d’un còmic divulgatiu que es reparteix als escolars que visiten els diferents parcs dels Bombers de la Generalitat com a part de les seves activitats escolars.
En general, el discurs narratiu del Rodafoc ve a reforçar el contingut de la campanya “Ho pots evitar”, impulsada pel Servei de Prevenció de la DGPEIS. La iniciativa, que s’emmarca en el projecte “La prevenció es mou”, ha estat possible gràcies a la col·laboració del Servei Català de Trànsit.
D’aquesta manera, els petits podran pujar al camió, conèixer quin tipus d’eines i material s’hi pot transportar i comprovar en primera persona com aquesta mena de vehicles adeqüen el seu espai a les necessitats d’un servei d’emergències.
El camió pot traslladar-se al parc de bombers que hagi de rebre la visita d’alguna escola, ocasió que els bombers sempre aprofiten per donar a conèixer la seva feina i explicar algunes pautes per evitar accidents a la llar i a la via pública.
L’actual Grup d’Emergències Mèdiques (GEM) dels Bombers de la Generalitat data del 1985, quan alguns hospitals, com el de Puigcerdà i el de Vielha e Mijaran, van veure la necessitat de millorar la xarxa de trasllats secundaris de pacients greus i nounats.
Gràcies a un conveni amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social i l’Hospital Clínic de Barcelona, durant la Setmana Santa d’aquell any s’establí una guàrdia mèdica que disposà d’un helicòpter medicalitzat, dues ambulàncies medicalitzades i dos metges, un del Departament de Sanitat i Seguretat Social i l’altre de Bombers, a més d’anestesistes, un metge del servei d’urgències, infermers i material mèdic de l’Hospital Clínic. En aquesta fase inicial no hi havia intenció de fer trasllats primaris, només de secundaris (interhospitalaris). Va ser després, amb la dinàmica de treball, que comportava certa improvisació a l’hora d’assumir tasques no previstes inicialment, quan es va començar a prestar atenció in situ si el personal de guàrdia no estava fent cap trasllat secundari.
L’experiència es prorrogà automàticament un cop acabada la Pasqua, tot i que la col·laboració va cessar el desembre del 1987 perquè el Departament de Sanitat i Seguretat Social va optar per establir un servei propi, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Malgrat això, mentre no es va implantar el SEM, la DGPEIS va continuar prestant aquell servei i contractà part dels metges voluntaris que l’havien estat atenent fins aleshores des de la base de Cerdanyola del Vallès, als quals ja havia nomenat bombers voluntaris de l’escala especial.
Quan es va crear oficialment el SEM, la DGPEIS deixà de prestar el servei de trasllats secundaris i es dedicà exclusivament a donar atenció mèdica als bombers durant els serveis i a les víctimes presents en aquests serveis, com per exemple en els rescats de muntanya, i a atendre les víctimes de grans sinistres i a evacuar-les a centres sanitaris. Fins fa aproximadament cinc anys, més del 50% dels serveis del GEM eren d’atenció a víctimes d’accidents de trànsit. A partir del 1990 es van contractar metges i infermers per mantenir els recursos de personal propis. També durant molts anys, una sèrie de bombers voluntaris van fer guàrdies en el GEM fent tasques de conductors, tècnics sanitaris, infermers i metges.
Actualment, el GEM disposa de dues ambulàncies de suport vital avançat (SVA) i un vehicle tot terreny equipat amb el mateix tipus de material sanitari que una ambulància d’SVA. També disposa d’una tenda medicalitzada per a incidents de múltiples víctimes.
Pel que fa als recursos de personal, al GEM hi ha set places de metge, set d’infermer i un cap d’unitat, que també és metge. Però a causa de les restriccions pressupostàries derivades de la crisi econòmica, en aquest moment el nombre de personal contractat és molt inferior, la qual cosa provoca que no tots els dies la guàrdia quedi coberta i que, quan ho està, es prioritzin els rescats de muntanya i que el personal estigui ubicat a l’aeroport, junt amb el GRAE, fins al capvespre, preparat per sortir amb helicòpter per atendre aquesta tipologia d’actuacions.
Amb l’arribada de la calor i les vacances, i la consegüent afluència de més persones a les muntanyes de Catalunya, torna a augmentar el nombre d’actuacions de rescat que hem de dur a terme els Bombers.
Es tracta d’un creixement estacional que es repeteix any rere any, amb una tipologia molt variada: en un mateix cap de setmana, per exemple, ha calgut donar resposta a accidents d’escaladors, barranquistes, motoristes i ciclistes de muntanya, excursionistes i parapentistes, i també a emergències sanitàries diverses, com ara patologies cardíaques, deshidratacions i alguna evacuació des de refugis del Pirineu, o assistència tècnica a escaladors amb problemes o extraviats en algun descens.
Davant d’aquest fet, cal tornar a recordar a tothom qui fa alguna activitat al medi natural que les sortides s’han de preparar i adequar al nostre nivell.
Cal seguir potenciant les campanyes de sensibilització, per ajudar els usuaris de l’entorn natural a prendre’s de debò els riscos associats als esports de muntanya; a fer una bona recerca d’informació sobre la meteorologia, les dificultats i la durada de l’itinerari; a tenir la formació necessària per aplicar els criteris adequats a les dificultats de la muntanya o als fets sobrevinguts, com pot ser un canvi sobtat del temps, i a portar l’equipament imprescindible per fer front a aquestes dificultats, com ara roba d’abric, un impermeable, un calçat adequat, una farmaciola, un frontal, menjar i beguda, i, per descomptat, a l’estiu protecció solar: crema, barret i ulleres de sol.
La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, a través de l’Àrea d’Informació i Comunicació i de la Divisió de Grups Operatius Especials, treballa contínuament per fer arribar a la població els consells de seguretat a la muntanya a través de les xarxes socials i de notes de premsa i entrevistes, amb la realització d’exercicis i amb la participació en els grups de seguretat a la muntanya.
En aquesta línia, es va crear l’apartat Seguretat a la muntanya a la pàgina web de Bombers, on es poden consultar els consells de seguretat, les estadístiques dels serveis realitzats i enllaços a altres institucions vinculades amb la seguretat al medi natural.
També s’han dissenyat infografies específiques que es difonen a través del compte oficial dels Bombers de la Generalitat, @bomberscat, eina molt important en la difusió dels consells.
Altres línies de divulgació són, a tall d’exemple, el simulacre de rescat i recerca que es va fer el 15 de juliol al Pedraforca (en col·laboració amb la Federació d’Entitats Excursionistes) o la línia col·laborativa que s’ha encetat amb la Xarxa de Televisions Locals, gràcies a la qual cada setmana s’emetrà, com a mínim, una entrevista tant a les ràdios com als canals de televisió de la Xarxa per difondre els consells de seguretat al medi natural.
Algú pot pensar que els salvaments són el germà petit de les emergències, i, pel fet que generalment només impliquen una o poques persones, la societat tendeix a valorar-los menys. Però els bombers no perdrem mai de vista que el més important d’aquestes actuacions -independentment del nombre de persones afectades i de la rellevància que pugui tenir el rescat- és que en cadascuna hi ha una persona en risc, que cadascun d’aquests rescats pot esdevenir un fet traumàtic per a la persona que ens demana ajut i pot convertir-se en una experiència molt negativa. Els nostres esforços sempre aniran adreçats a dur a terme el rescat al millor possible i a pal·liar els efectes de l’accident, però també a minimitzar la situació traumàtica que viu la persona accidentada.
Recordeu-ho: feu tot allò que estigui al vostre abast per valorar correctament l’activitat que aneu a fer, poseu-hi seny i gaudiu de les nostres meravelloses muntanyes i rius! Però si malauradament patiu un accident o en sou testimonis, truqueu al 112!