(CASTELLANO) La publicación de las conclusiones del Congreso, nos deja unas reflexiones interesantes:
De un lado, la constatación de que nuestros bosques estan en expansión, destacando su multifuncionalidad, y que en general mejoran la calidad de vida, incidiendo en la calidad del aire i del agua, la formación de paisaje i la fijación de CO2. Pese a ésta expansión, están sometidos a una baja intensidad de gestión forestal, pese a que se demuestra que los aprovechamientos y la conservación son inseparables, y que el aprovechamiento ordenado es garantía de mantenimiento de la biodiversidad.
Por otro lado, el aprovechamiento de los combustibles renovables de los montes, podría generar enormes beneficios a los ecosistemas, pese a que el destino eléctrico es inviable por la nueva normativa, y el destino térmico avanza únicamente por su competitividad económica.
En materia de incendios forestales, se plantea el reto futuro de reducir la severidad de los mismos, ya que el problema ya no es “cuánto se va a quemar” sino “cómo se van a quemar nuestros montes”, de manera que se puedan recuperar aumentando su capacidad de resistencia y resiliencia. Predominan los trabajos en planificación, comportamiento y funcionamiento en prevención y extinción. Crece también la atención en las quemas prescritas como herramienta de prevención, y las dificultades en la gestión en IU-F.
(CATALÀ) D’una banda, la constatació de que els nostres boscos estan en expansió, destacant la seva multifuncionalitat, i que en general milloren la qualitat de vida, incidint en la qualitat de l’aire i de l’aigua, la formació de paisatge i la fixació de CO2. Malgrat aquesta expansió, estan sotmesos a una baixa intensitat de gestió forestal, tot i que es demostra que l’aprofitament i la conservació són inseparables, i que l’aprofitament ordenat és garantia pel manteniment de la biodiverstitat.
D’una altra banda, l’aprofitament dels combustibles renovables dels boscos, podria generer enormes beneficis als ecosistemes, però el destí elèctric és inviable per la nova normativa, i el destí tèrmic avança únicament perquè és competitiu.
En matèria d’incendis forestals, es planteja el repte futur de reduir la severitat dels incendis, ja que el problema ja no és “la quantitat d’ha cremades” sinó “la manera com es crema”, de manera que els boscos es puguin recuperar augmentant la seva capacitat de resistència i resiliència. Predominen els treballs en planificació, comportament del foc i funcionament en prevenció i extinció. Creix l’atenció en les cremes prescrites com a eina de prevenció, i les dificultats de la gestió en zones IU-F.