Congreso Internacional de Quemas Prescritas en Barcelona (1-3 de febrero de 2017)

icopfires

El Congreso Internacional de Quemas Prescritas se plantea con el objetivo de unir el mundo operativo y el mundo de la investigación que giran alrededor de los fuegos naturales prescritos o de las quemas prescritas de todo el mundo. El congreso lo organizan, entre otras entidades, la Universidad de Barcelona, la Fundación Pau Costa, el Centro Tecnológico y Forestal de Cataluña y Bomberos de la Generalidad de Cataluña.

El congreso durará tres días. En los dos primeros, habrá presentaciones orales breves de experiencias operativas, tanto de ejecución como de planificación, de investigación en efectos y de nuevas tecnologías y herramientas de apoyo. El tercer día se realizará una quema demostrativa en el macizo de Collserola, con explicaciones durante la quema sobre la metodología que utiliza Bomberos de la Generalidad.

En breve, en la página web del congreso se darán a conocer los contenidos de las ponencias seleccionadas y de los pósteres aceptados. En la misma página se encuentra el acceso a las inscripciones y a las guías y explicaciones del congreso.

Hay que destacar que, el día anterior, 31 de enero, se celebrará la 14ª Reunión Internacional sobre Seguridad en Incendios Forestales, también en Barcelona. El encuentro anual tratará esta vez sobre la toma de decisiones en escenarios complejos y de alto riesgo. La reunión, que, por primera vez, se celebra en Europa, es uno de los referentes internacionales que marcan el rumbo y la pauta en muchos aspectos normativos y de mejora operativa en incendios forestales por todo el mundo.

Encontrarán información de este acto en la página web de la reunión internacional, en cuya organización la Fundación Pau Costa y Bomberos de la Generalidad colaboran con la International Association of Wildland Fire.

____

Aquest apunt en català

Congrés Internacional de Cremes Prescrites a Barcelona (1-3 de febrer de 2017)

icopfires

El Congrés Internacional de Cremes Prescrites es planteja amb l’objectiu d’unir el món operatiu i el món de la recerca que giren entorn dels focs naturals prescrits o les cremes prescrites d’arreu del món. El congrés l’organitzen, entre altres entitats, la Universitat de Barcelona, la Fundació Pau Costa, el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i Bombers de la Generalitat de Catalunya.

El congrés durarà tres dies. Els dos primers, hi haurà presentacions orals breus d’experiències operatives, tant d’execució com de planificació, de recerca en efectes i de noves tecnologies i eines de suport. El tercer dia, es farà un crema demostrativa al massís de Collserola, amb explicacions durant la crema sobre la metodologia que utilitza Bombers de la Generalitat.

Aviat a la pàgina web del congrés es donaran a conèixer els continguts de les ponències seleccionades i dels pòsters acceptats. A la mateixa pàgina hi ha l’accés a les inscripcions i a les guies i explicacions del congrés.

Cal destacar que, el dia abans, 31 de gener, es celebrarà la 14a Reunió Internacional sobre Seguretat en Incendis Forestals, també a Barcelona. Aquesta trobada anual tractarà enguany sobre la presa de decisions en escenaris complexos i d’alt risc. Aquesta reunió, que, per primera vegada, es celebra a Europa, és un dels referents internacionals que marca el rumb i la pauta en molts dels aspectes normatius i de millora operativa en incendis forestals arreu del món.

Trobareu informació d’aquest acte a la pàgina web de la reunió internacional, en l’organització de la qual la Fundació Pau Costa i Bombers de la Generalitat col·laboren amb la International Association of Wildland Fire.

_____

Esta entrada en español

Uso de maquinaria pesada en el incendio forestal de La Pobla de Montornès (5.8.2016)

mp

La maquinaria pesada es una de las últimas herramientas que se han recuperado e integrado en el conjunto del operativo de Bomberos para la extinción de incendios forestales, básicamente para dar apoyo a diversas maniobras, tanto de ataque como de remate. El uso que hacen de ella los Bomberos de la Generalidad se explica en la Guia operativa GO 02.04 de maquinària pesant.

Actualmente, la maquinaria pesada se integra en el operativo de extinción a través de los equipos de Prevención Activa Forestal (EPAF), que son los responsables del acompañamiento, guiado y coordinación dentro del sector de trabajo al que sean asignados.

La última experiencia de trabajo con maquinaria pesada en extinción fue en el incendio forestal de La Pobla de Montornès, el 5 de agosto de 2016. La máquina que se utilizó aquel día era una Caterpillar D9, con una anchura de pala de 5 metros y con movimiento buldózer.

Lee el informe completo sobre el uso de maquinaria pesada en el incendio de La Pobla de Montornès del 5 de agosto de 2016.

_____

Aquest apunt en català

 

 

Ús de maquinària pesant a l’incendi forestal de la Pobla de Montornès (5.8.2016)

mpLa maquinària pesant és una de les últimes eines que s’han recuperat i integrat en el conjunt de l’operatiu de Bombers per a l’extinció d’incendis forestals, bàsicament per donar suport a diverses maniobres, tant d’atac com de rematada. L’ús que se’n fa a Bombers s’explica a la Guia operativa GO 02.04 de maquinària pesant.

Actualment, la maquinària pesant s’integra a l’operatiu d’extinció a través dels equips de Prevenció Activa Forestal (EPAF), els quals són els responsables de l’acompanyament, el guiatge i la coordinació dins el sector de treball a què se’ls assigni.

La darrera experiència de treball amb maquinària pesant en extinció va ser a l’incendi forestal de la Pobla de Montornès, el 5 d’agost del 2016. La màquina que es va utilitzar aquell dia era una Caterpillar D9, amb una amplada de pala de 5 metres i amb moviment buldòzer.

Llegeix l’informe complet sobre l’ús de maquinària pesant a l’incendi de la Pobla de Montornès del 5 d’agost de 2016.

_____

Esta entrada en español

 

Breve historia de los GRAE

grae1

El Grupo de Actuaciones Especiales (GRAE) es una unidad del cuerpo de bomberos de la Generalidad de Cataluña especializada en salvamentos y rescates en el medio natural y en lugares de difícil acceso.

Al principio de la década de los sesenta, cuando empiezan a popularizarse las actividades de montaña en Cataluña, un grupo de expertos escaladores, esquiadores y montañeros crearon el Grupo de Socorro de Montaña, con quien se contactaba en caso de emergencia para trabajar de forma voluntaria. Hay que decir, sin embargo, que anteriormente había existido un grupo con una iniciativa parecida: el Grup Sant Bernat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Algunos de sus miembros se integraron posteriormente en el cuerpo especial de salvamentos de los Bomberos del Ayuntamiento de Barcelona.

En el año 1981, mediante un Decreto de la Generalidad, se creó la Comisión Técnica de Coordinación de Salvamentos Especiales, presidida por la nueva Dirección General de Prevención, Extinción de Incendios y Salvamentos (DGPEIS) e integrada por la Cruz Roja de Montaña, la Guardia Civil, los Bomberos del Ayuntamiento de Barcelona y las federaciones catalanas de Entidades Excursionistas, de Espeleología y de Deportes de Invierno.

Fue a partir de 1984 que el cuerpo de Bomberos de la Generalidad empezó a incorporar progresivamente a expertos en rescates de escalada y de espeleología, y que se inició el camino de la profesionalización. En la Brigada de Barcelona se creó el Grupo de Rescate de Montaña (GRM), con base en Cerdanyola del Vallès y para actuar en cualquier punto del país (la fotografía superior es del primer rescate como GRM en el Pedraforca). Asimismo, se crearon otros grupos de rescate en la Brigada de Girona (en Camprodon y Ripoll, formados por bomberos voluntarios, y en Olot, por bomberos profesionales) y en la Brigada de Lleida (en Vielha y La Pobla de Segur, formados por bomberos voluntarios, y en La Seu d’Urgell, por bomberos profesionales).

Paralelamente, se creó el Grupo de Rescate y Salvamentos Subacuáticos (GRS), del cual se constituyeron núcleos en los parques profesionales de Lleida, Santa Coloma de Farners, Cerdanyola del Vallès y Mollerussa. También había expertos disponibles en los parques de bomberos de Sant Feliu de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat y Mataró y en el de bomberos voluntarios de Terrassa.

En 1997, la DGPEIS fusionó el GRM y el GRS y creó el Grupo de Actuaciones Especiales (GRAE). Esto llevó a instalar en Cerdanyola del Vallès la base de los grupos de submarinistas, aunque en la Brigada de Girona había grupos en diversos parques. Los expertos en rescates de montaña (los antiguos GRM) se mantuvieron en Cerdanyola y en los tres parques del Pirineo occidental donde habían actuado hasta el momento. En Girona, la sede de Ripoll se integró en la de Camprodon y la de Olot se mantuvo.

Actualmente, las unidades de montaña y las de rescate acuático están diferenciadas, pero ambas tienen la denominación común de GRAE. Los expertos submarinistas se concentran en una base en Cerdanyola. Las unidades especializadas en rescate de montaña y lugares de difícil acceso tienen la base en los parques profesionales de Cerdanyola, La Seu d’Urgell y Olot, y en los parques de voluntarios de La Pobla de Segur, Camprodon y Vielha.

BIG_454001916072613_02.jpg

_____

Aquest apunt en català

Breu història dels GRAE

grae1

El Grup d’Actuacions Especials (GRAE) és una unitat del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya especialitzada en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés.

A principis de la dècada dels seixanta, quan es comencen a popularitzar les activitats de muntanya a Catalunya, un grup d’experts escaladors, esquiadors i muntanyencs van crear el Grup de Socors de Muntanya, amb qui es contactava en cas d’una emergència per treballar-hi de forma voluntària. Cal dir, però, que anteriorment havia existit un grup amb una iniciativa semblant: el Grup Sant Bernat del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Alguns dels seus membres es van integrar posteriorment al cos especial de salvaments dels Bombers de l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 1981, mitjançant un Decret de la Generalitat, es va crear la Comissió Tècnica de Coordinació de Salvaments Especials, presidida per la nova Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) i integrada per la Creu Roja de Muntanya, la Guàrdia Civil, els Bombers de l’Ajuntament de Barcelona i les federacions catalanes d’Entitats Excursionistes, d’Espeleologia i d’Esports d’Hivern.

Va ser a partir del 1984 que el cos de Bombers de la Generalitat començà a incorporar progressivament experts en rescats d’escalada i d’espeleologia, i que s’inicià el camí de la professionalització. A la Brigada de Barcelona es va crear el Grup de Rescat de Muntanya (GRM), amb base a Cerdanyola del Vallès i per actuar en qualsevol punt del país (la fotografia superior és del primer rescat com a GRM al Pedraforca). També, però, es van crear altres grups de rescat a la Brigada de Girona (a Camprodon i Ripoll, formats per bombers voluntaris, i a Olot, per bombers professionals) i a la Brigada de Lleida (a Vielha i la Pobla de Segur, formats per bombers voluntaris, i a la Seu d’Urgell, per bombers professionals).

Paral·lelament, es va crear el Grup de Rescat i Salvaments Subaquàtics (GRS), del qual es van constituir nuclis als parcs professionals de Lleida, Santa Coloma de Farners, Cerdanyola del Vallès i Mollerussa. També hi havia experts disponibles als parcs de bombers de Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró i al de bombers voluntaris de Terrassa.

El 1997, la DGPEIS fusionà el GRM i el GRS i creà el Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Això va comportar instal·lar a Cerdanyola del Vallès la base dels grups de submarinistes, encara que a la Brigada de Girona n’hi havia a diversos parcs. Els experts en rescats de muntanya (els antics GRM) es van mantenir a Cerdanyola i als tres parcs del Pirineu occidental on havien actuat fins al moment. A Girona, la seu de Ripoll es va integrar a la de Camprodon i la d’Olot es va mantenir.

Actualment, les unitats de muntanya i les de rescat aquàtic estan diferenciades, però ambdues tenen la denominació comuna de GRAE. Els experts submarinistes es concentren en una base  a Cerdanyola. Les unitats especialitzades en rescat de muntanya i llocs de difícil accés tenen la base als parcs professionals de Cerdanyola, la Seu d’Urgell i Olot, i als parcs de voluntaris de la Pobla de Segur, Camprodon i Vielha.

Barca de rescat subaquàtic

 

_____

Esta entrada en español

Metodología del escalonamiento activo de motobombas de impulsión (EAMI)

eamiCataluña: casi 32.000 km 2 de territorio. Quizás no es un territorio vasto, pero en esta extensión existe un gran banco de pruebas en muchos aspectos. Hay una gran diversidad geográfica, un 65% del territorio es de entorno forestal y las situaciones  meteorológicas son, a menudo, complejas. Si a todo ello se añade el contexto de calentamiento global y cambio climático, Cataluña se convierte en una coctelera que posibilita una amplia diversidad de tipos de incendios forestales. En este marco tan rico y complejo, los Bomberos de la Generalidad, a partir de la investigación y el conocimiento aplicado, elaboran y proponen nuevas metodologías de extinción, como el escalonamiento activo de motobombas de impulsión (EAMI), con el objetivo de aprender constantemente, construir resiliencia y mejorar la respuesta a las crisis de nuestra sociedad.

Lee el informe completo sobre el incendio forestal de Lles de Cerdanya del 12 de agosto

Vídeo: Metodología del escalonamiento activo de motobombas de impulsión

_____

Aquest apunt en català

L’EAMI, nova metodologia d’extinció en zones remotes

eamiCatalunya: gairebé 32.000 km 2 de territori. Potser no és un territori vast, però en aquesta extensió hi ha un gran banc de proves en molts aspectes. Hi ha una gran diversitat geogràfica, un 65% del territori és d’entorn forestal i les situacions  meteorològiques són, tot sovint, complexes. Si s’hi afegeix el context d’escalfament global i canvi climàtic, Catalunya esdevé una coctelera que possibilita una àmplia diversitat de tipus d’incendis forestals. En aquest marc tan ric i complex, Bombers de la Generalitat, a partir de la investigació i el coneixement aplicat, elabora i proposa noves metodologies d’extinció, com l’esglaonament actiu de motobombes d’impulsió (EAMI), amb l’objectiu d’aprendre constantment, construir resiliència i millorar la resposta a les crisis de la nostra societat.

Llegeix l’informe complet sobre l’incendi forestal de Lles de Cerdanya del 12 d’agost

Video: nova metodologia d’extinció en zones remotes, l’EAMI

______

Esta entrada en español

 

Inaugurado el nuevo parque de bomberos voluntarios de Sant Vicenç dels Horts

11d4eb26-0563-48ee-81fa-f7f1c1467ea4

El 17 de septiembre, el vicepresidente del Gobierno y consejero de Economía y Hacienda, Oriol Junqueras; el consejero de Interior, Jordi Jané; la alcaldesa del Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, y el jefe de parque, Mariano Cruz, inauguraron el nuevo parque de bomberos voluntarios de Sant Vicenç dels Horts.

La apertura del nuevo parque de bomberos, al que se trasladará la dotación del parque de bomberos voluntarios de Santa Coloma de Cervelló, es fruto del convenio de colaboración entre el Departamento de Interior y el Ayuntamiento de este municipio, por el que el Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts cede gratuitamente el uso de una nave de nueva construcción para destinarla a parque de bomberos. Asimismo, el Ayuntamiento ha financiado la construcción del edificio.

El traslado de la dotación del parque de Santa Coloma de Cervelló a las nuevas instalaciones del municipio de Sant Vicenç dels Horts mejorará la equidistancia entre los actuales parques de bomberos de este entorno. De esta manera, se favorece la operatividad y la cobertura dentro del ámbito de actuación del propio parque y de influencia, dado que queda situado en un punto mucho más estratégico que el anterior emplazamiento.

El edificio, de nueva construcción, tiene una superficie de 586,08 metros cuadrados; dispone de planta baja, destinada a zona de vehículos, despachos y zona de equipamientos (almacén, limpieza, archivo, sala de equipos de protección individual y gimnasio) y planta primera, destinada a cocina-comedor, sala de estar, zona de descanso, zona de vestuarios y servicios.

El nuevo parque de bomberos está ubicado en una parcela propiedad del Ayuntamiento entre la calle Masía de Can Coll y la calle Sant Joan, a poca distancia del nudo viario que enlaza los municipios de Torrelles de Llobregat (BV-2005), Santa Coloma de Cervelló y Sant Vicenç dels Horts (BV-2002), el enlace con la autovía y la autopista A2 y AP7 y el otro lado del río Llobregat en Sant Feliu de Llobregat.

Actualmente, el parque de Santa Coloma de Cervelló cuenta con una dotación de 33 bomberos voluntarios. La flota de vehículos está formada por un BUP (autobomba urbana pesada), un BRP (autobomba rural pesada) y la unidad de personal y carga. El parque dará servicio a Sant Vicenç dels Horts y a Santa Coloma de Cervelló, y también a municipios cercanos como Vallirana, Torrelles de Llobregat, La Palma y Pallejà, entre otros.

csi1kftxyaazhia

_____

Aquest apunt en català

Inaugurat el nou parc de Bombers voluntaris de Sant Vicenç dels Horts

11d4eb26-0563-48ee-81fa-f7f1c1467ea4

El 17 de setembre, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras; el conseller d’Interior, Jordi Jané; l’alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, i el cap de parc, Mariano Cruzes, van inaugurar el nou Parc de Bombers Voluntaris de Sant Vicenç dels Horts.

L’obertura del nou Parc de Bombers, al qual es traslladarà la dotació del Parc de Bombers Voluntaris de Santa Coloma de Cervelló, és fruit del conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament d’aquest municipi, pel qual l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts cedeix gratuïtament l’ús d’una nau de nova construcció per destinar-la a parc de bombers. Així mateix, l’Ajuntament ha finançat la construcció de l’edifici.

El trasllat de la dotació del Parc de Santa Coloma de Cervelló a les noves instal·lacions del municipi de Sant Vicenç dels Horts millorarà l’equidistància entre els actuals parcs de bombers d’aquest entorn. D’aquesta manera, s’afavoreix l’operativitat i la cobertura dins l’àmbit d’actuació del mateix parc i d’influència, atès que queda situat en un punt molt més estratègic que l’emplaçament anterior.

L’edifici, de nova construcció, té una superfície de 586,08 metres quadrats, i disposa de planta baixa, destinada a zona de vehicles, despatxos i zona d’equipaments (magatzem, neteja, arxiu, sala d’equips de protecció individual i gimnàs) i planta primera, destinada a cuina-menjador, sala d’estar, zona de descans, zona de vestidors i serveis.

El nou parc de bombers està ubicat en una parcel·la propietat de l’Ajuntament, entre el carrer Masia de Can Coll i el carrer Sant Joan, a poca distància del nus viari que enllaça els municipis de Torrelles de Llobregat (BV-2005), Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts (BV-2002), i de l’enllaç amb l’autovia i autopista A-2 i AP-7,  a l’altre costat del riu a Sant Feliu de Llobregat.

Actualment, el Parc de Santa Coloma de Cervelló compta amb una dotació de 33 bombers voluntaris. La flota de vehicles està formada per una BUP (autobomba urbana pesant), una BRP (autobomba rural pesant) i la unitat de personal i càrrega. El parc donarà servei a Sant Vicenç dels Horts i a Santa Coloma de Cervelló, així com a municipis pròxims com Vallirana, Torrelles, la Palma i Pallejà, entre d’altres.

 

csi1kftxyaazhia

_____

Esta entrada en español